Per determinar la relació del transformador de corrent que necessiteu, comenceu calculant el corrent primari continu màxim. Aquest és el corrent més alt que s'espera que porti el circuit en condicions de funcionament normals, inclosa qualsevol càrrega futura planificada. No utilitzeu simplement la classificació del disjuntor o el valor del transformador tret que se sàpiga que la càrrega real arriba a aquest nivell. S'ha de triar un TC per a la càrrega real, no per al conductor o dispositiu més gran possible.
Per a aplicacions de mesura, el corrent de funcionament normal hauria d'estar generalment entre el 60% i el 80% de la valoració primària del TC. Si la càrrega normal és de 80 A, sol ser adequat un TC de 100/5 A. Si la càrrega normal és de 300 A, pot ser adequat un TC de 400/5 A. Aquest rang proporciona una bona precisió alhora que deixa espai per a petites sobrecàrregues. Un TC amb una relació molt més alta produirà un corrent secundari molt petit a càrrega normal, que pot reduir la precisió i la resolució.
Per a aplicacions de protecció, la relació ha de permetre que el relé vegi clarament el corrent de falla. El TC no s'ha de saturar abans que el relé funcioni. El factor límit de precisió i la tensió del punt del genoll són importants aquí. Un TC de protecció pot necessitar una relació més baixa que un TC de mesura per proporcionar suficient corrent secundari durant fallades de baix-nivell, però també ha de suportar corrents de falla altes sense danys. La configuració del relleu i l'estudi de coordinació han de guiar l'elecció final.
El corrent secundari ha de coincidir amb l'equip connectat. La majoria de comptadors i relés accepten 5 A, mentre que 1 A és comú en alguns sistemes. A 1 A secundari redueix la càrrega i les pèrdues de cable, cosa que és útil per a llargs recorreguts de cable. La relació s'ha de programar correctament al comptador o al relé. Per exemple, un TC de 200/5 A té una relació de 40:1. Si el mesurador rep 2,5 A, el corrent primari és de 100 A. Si la relació s'introdueix incorrectament, totes les lectures seran incorrectes.
S'han d'utilitzar proporcions estàndard sempre que sigui possible. Els exemples habituals inclouen 50/5, 75/5, 100/5, 150/5, 200/5, 300/5, 400/5, 600/5, 800/5 i 1000/5. Les proporcions estàndard estan disponibles fàcilment, costen menys i són més fàcils de substituir. Es poden necessitar proporcions personalitzades en casos especials, però s'han d'evitar tret que sigui necessari.
Els factors físics també poden afectar la proporció. Una ràtio-alta CT sovint és més gran i pot ser que no s'ajusti a l'espai disponible. Els TC tipus barra-són habituals per a corrents elevats, mentre que els TC-de nucli dividit són útils per a modernitzacions. La finestra CT ha d'acomodar el cable o la barra colectora i el nivell d'aïllament ha de coincidir amb la tensió del sistema.
En resum, determineu el corrent continu màxim, apliqueu la regla del 60-80% per a la mesura, comproveu els requisits de protecció, feu coincidir la sortida secundària, utilitzeu relacions estàndard i comproveu l'ajust físic. Una relació correctament escollida garanteix una mesura precisa, una protecció fiable i un funcionament segur. Una relació mal triada pot provocar errors de facturació, falses travesses o fallades per detectar errors.