La selecció d'un transformador de corrent per a aplicacions de protecció és diferent de seleccionar-ne un per a la mesura. Els TC de protecció han de funcionar correctament en condicions anormals, especialment curtcircuits i fallades a terra. El seu propòsit no és simplement mesurar el corrent amb precisió a càrrega normal, sinó reproduir el corrent de falla amb prou fidelitat perquè els relés de protecció detectin i esborrin les fallades ràpidament. Això requereix atenció al factor límit de precisió, error compost, tensió del punt del genoll, qualificacions tèrmiques i estabilitat dinàmica.
El primer pas és entendre l'esquema de protecció. La protecció contra sobreintensitat, diferencial, distància,-terra i transformador requereix diferents exigències al TC. Per a una protecció simple contra sobreintensitat, un TC de classe 5P o 10P pot ser suficient. Per a la protecció diferencial, els TC de tots els costats de la zona protegida han de tenir característiques coincidents per evitar falses disparades. Per a la protecció de distància, la precisió de fase i el rendiment transitori són importants. Sempre s'han de seguir els requisits del fabricant del relé.
El factor límit de precisió, o ALF, indica quantes vegades el corrent primari nominal pot transportar el TC mentre es manté dins del seu error compost especificat. Un TC marcat 5P10 té un error compost del 5% fins a 10 vegades el corrent nominal. Un 5P20 CT pot mantenir una precisió fins a 20 vegades el corrent nominal. L'ALF ha de ser prou alt per al màxim corrent de falla al punt d'instal·lació. Si l'ALF és massa baix, el TC pot saturar-se durant una fallada i el relé pot no funcionar o pot funcionar massa lentament.
La tensió del punt del genoll també és important, especialment per a la protecció diferencial d'alta-impedància i alguns relés electromecànics. Indica el punt en què el nucli del TC comença a saturar-se. Una tensió de punt de genoll més alta significa que el TC pot reproduir corrents de falla més grans sense distorsió. El valor requerit depèn de la càrrega del relé, la resistència del cable i el nivell de corrent de falla. La resistència del bobinatge secundari del TC i la càrrega connectada s'han d'incloure en el càlcul.
S'han de comprovar les classificacions de corrent tèrmica i de corrent dinàmic{0}}de curta durada. Aquestes classificacions mostren la quantitat de corrent de falla que pot suportar el TC durant un temps especificat sense danys. El conductor primari, l'aïllament i l'estructura mecànica han de sobreviure a les forces tèrmiques i magnètiques produïdes per un curtcircuit. Els sistemes d'alta-actualitat requereixen TC amb una construcció robusta i alts-temps curts.
La càrrega és un altre factor crític. Els TC de protecció han de subministrar el relé, el cablejat i els dispositius auxiliars. Si la càrrega total supera la classificació del CT, el TC pot saturar-se aviat, reduint la fiabilitat de la protecció. Els cables secundaris llargs augmenten la càrrega, de manera que poden ser necessaris mides de conductor més grans o trajectes més curts. El circuit secundari no s'ha d'obrir mai mentre flueix el corrent primari, perquè poden aparèixer tensions perilloses.
La instal·lació i les proves són essencials. S'ha de verificar la polaritat correcta, la identificació de fase, la connexió a terra i el cablejat. Sovint s'utilitzen proves d'injecció primària o proves d'injecció secundària per confirmar la relació, la polaritat i el funcionament del relé. El TC també ha de ser compatible amb l'aparell de commutació, la barra colectora i les condicions ambientals. Un TC de protecció seleccionat correctament es mantindrà precís durant les fallades, es coordinarà correctament amb els relés i ajudarà a prevenir danys a l'equip i perills de seguretat.