La relació del transformador de corrent és una de les decisions més importants en la selecció de TC. S'expressa com el corrent nominal primari dividit pel corrent nominal secundari, com ara 100/5 A, 200/5 A o 400/1 A. La relació determina com es redueix el corrent primari a un nivell que els mesuradors, els relés i els controladors poden utilitzar de manera segura. L'elecció de la relació correcta garanteix una mesura precisa, una protecció fiable i un ús eficient dels instruments connectats.
El primer pas és calcular el màxim de corrent primari continu. Això hauria d'incloure la càrrega normal i qualsevol expansió futura esperada. Per a un alimentador que normalment transporta 80 A, un TC de 100/5 A sol ser una millor opció que un TC de 500/5 A. La relació 100/5 A ofereix una millor resolució a càrrega normal, tot i que permet una mica de sobrecàrrega. Si el TC és massa gran, el corrent secundari a baixa càrrega pot ser molt petit, cosa que dificulta la mesura precisa. Si el TC és massa petit, pot sobreescalfar-se o saturar-se durant les sobrecàrregues normals.
Per a aplicacions de mesura, el corrent normal de funcionament generalment hauria d'estar entre el 60% i el 80% de la valoració primària del TC. Aquest rang proporciona un bon equilibri entre precisió i marge. Per exemple, si la càrrega màxima és de 400 A, sovint és adequat un TC de 500/5 A. Si la càrrega és només de 250 A, un TC de 300/5 A pot proporcionar una millor precisió. L'objectiu és evitar tant-dimensions excessives com inferiors-.
Per a aplicacions de protecció, la proporció s'ha de seleccionar de manera diferent. El TC ha de ser capaç de reproduir el corrent de falla amb prou precisió perquè el relé de protecció funcioni. També ha de suportar els efectes tèrmics i dinàmics dels curtcircuits. El factor límit de precisió, com ara 10, 15 o 20, indica quantes vegades el corrent primari nominal pot transportar el TC mantenint la seva precisió especificada. És possible que un TC de protecció amb una relació molt alta no proporcioni prou corrent secundari durant fallades de baix-nivell, mentre que una relació molt baixa pot saturar durant fallades altes.
El corrent secundari ha de coincidir amb l'equip connectat. La majoria dels sistemes utilitzen 5 A, però 1 A és comú en algunes regions i en subestacions més grans perquè redueix la càrrega i les pèrdues de cable. La relació TC s'ha de programar correctament al comptador o al relé. Si la relació s'introdueix incorrectament, totes les lectures s'escalaran incorrectament, provocant errors de facturació, falses alarmes o errors de protecció.
Els factors físics i ambientals també influeixen en la selecció de la proporció. Una proporció alta sovint requereix un TC més gran, que potser no s'ajusta a l'espai disponible. Els TC tipus barra-són habituals per a corrents elevats, mentre que els TC-de nucli dividit són útils per a modernitzacions. Els requisits de temperatura, altitud i aïllament poden limitar encara més les opcions disponibles.
En resum, escolliu la relació TC calculant el corrent continu màxim, aplicant la regla del 60-80% per a la mesura, comprovant els requisits de protecció, coincidint amb la sortida secundària i verificant l'ajust físic. Una relació correctament escollida millora la precisió, la seguretat i la fiabilitat. Una relació mal triada pot fer que fins i tot un TC car funcioni malament.